Una novel·la sobre l’amor i l’esperança que va suposar el descobriment de Miguel Delibes i va marcar un abans i un després en la narrativa espanyola. El protagonista d’aquest novel·la, la primera de Miguel Delibes, guardonada amb el premi Nadal 1947, és —com en tantes de les seves obres— un nen. En Pedro, orfe des de la infància, va a parar a Àvila per a la seva educació, a la llar ombria de don Mateo Lesmes, que li inculcarà la creença que, per a ser feliç, s’ha d’evitar qualsevol relació amb el món, qualsevol emoció o afecte. Només la vitalitat de la joventut podrà fer-li superar aquest pessimisme inculcat. Però, els fets semblen obligar-lo a recordar el que ha après… Amb l’estil impecable que el caracteritza, Delibes dibuixa una obra inoblidable en què la mort, que rodeja constantment al protagonista, és vençuda finalment per l’esperança.
L’obra no va ser mai del gust de l’autor, que la considerava un intent fallit en la recerca d’un estil personal.

Primera edició: Febrer, 2015.

Segona edició: Juliol, 2019.