Xavier Rubert de Ventós
Barcelona, 1939
| Xavier Rubert de Ventós és filòsof i professor universitari, catedràtic d’estètica a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, escriptor i polític català. Participà en la resistència antifranquista com a membre del Front Obrer Català i fou expulsat de la seva càtedra de la Universitat de Barcelona mitjançant un expedient administratiu per “abandono de cátedra” quan l’any 1975 hagué d’exiliar-se a París per amenaces dels falangistes. Molt actiu en la vida pública catalana, col·labora habitualment en diversos mitjans de televisió, ràdio i en la premsa escrita. Fundà amb Eugenio Trías Sagnier el Col·legi de Filosofia (1976), grup que renovà la filosofia catalana en la Transició democràtica espanyola i que alhora enllaçava amb la tradició republicana de Joaquim Xirau. Les seves obres, especialment centrades en l’àmbit de l’estètica en un primer període, i en la filosofia política a partir de 1982, gaudeixen de reconeixement internacional, com ho demostra el fet d’haver estat traduït al castellà, l’anglès, l’italià i l’alemany. Amic de la infància de Pasqual Maragall, amb qui milità a la clandestinitat al Front Obrer de Catalunya, ha estat membre del Partit dels Socialistes de Catalunya i parlamentari a Madrid i a Estrasburg. A novembre de 2012 va signar un manifest públic en el qual donava suport a la candidatura de Convergència i Unió a les eleccions al Parlament de Catalunya. Fou un dels impulsors del Setè Congrés de l’International Council of Societies of Industrial Design. |
| Més informació a la Viquipèdia. |
| LLIBRES (publicats a epubqüest) |
| Catalunya: de la identitat a la independència (amb pròleg de Pasqual Maragall, 1999) |
| Dimonis íntims (2012) |
epubqüest 