El gladiador de Chueca no és una novel·la usual, ja que no es llegeix, s’escolta. La presència d’un silenciós interlocutor provoca un monòleg a través del qual un chapero —un prostitut adolescent i de barriada, habitant del Madrid nocturn i homosexual— ens fa desfilar, de la manera més natural i sense dramatismes superflus, tot un submón desconegut i marginal, inexistent per a la majoria, junt amb les peripècies vitals d’una existència carregada d’innocència i tendresa, on la recerca de l’amor —l’altre amor— és la constant que recorre de manera inconscient, però intensa, la vida del chapero.
El gladiador de Chueca és, en definitiva, una història de soledat, d’innocència, de marginació assumida i de recerca, que comença en un internat sevillà i continua en els cinemes, bars i carrers innombrables freqüentats pels homosexuals de la gran ciutat, on viuen una quotidianitat ignorada per la resta dels seus habitants, i en els que el chapero —sexe ràpid, anònim i barat— estronca momentàniament la feridora soledat a què la sexualitat prohibida els condemna.
Carlos Sanrune ha realitzat, amb aquesta novel·la, un gran treball de composició narrativa, d’una agilitat, un ritme i un entranyable sentit de l’humor poques vegades vist en la literatura actual. És una d’aquelles poques novel·les que enganxen el lector des de les primeres pàgines. Una novel·la que es llegeix d’una tirada.

Primera edició: Quest, gener, 2015.

Segona edició: Quest, abril, 2015.