Patrick Modiano

Patrick Modiano

Patrick Modiano
Boulogne-Billancourt, 30 de juliol, 1945

Patrick Modiano és un novel·lista francès, guanyador del Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa (1972), del Premi Goncourt (1978) i del premi Nobel de Literatura 2014. Algunes novel·les seves s’han dut al cinema, i ha participat en el guió d’algunes pel·lícules, com ara Lacombe Lucien, de Louis Malle.
Les novel·les de Patrick Modiano estan travessades pel tema de l’absència, de la supervivència de persones desaparegudes i de l’esperança de retrobar algun dia el que s’ha perdut en el passat, amb el regust de la infància esvaït massa aviat. La seva obra literària està construïda d’entrada a partir de dos temes principals: la cerca de la identitat (la seva i la del seu entorn) i la impossibilitat de comprendre els desordres i els moviments de la societat. Això produeix un fenomen en què el narrador es troba gairebé sempre com a observador, patint i mirant de trobar un sentit als nombrosos esdeveniments que es produeixen davant seu, apuntant-ne els detalls i indicis que podrien esclarir i constituir una identitat. Modiano (o el seu narrador) es mostra de vegades com un veritable arqueòleg de la memòria, conservant i anotant fins al menor document, insignificant d’entrada, per tal d’aplegar informacions d’ell mateix, dels qui té a prop o de desconeguts. Algunes pàgines estan treballades de manera que semblen escrites per un detectiu o per un historiador.
Una altra obsessió de Patrick Modiano és l’ocupació alemanya durant la II Guerra Mundial. Nascut el 1945, no la va conèixer directament, però s’hi refereix contínuament a través del desig d’entendre la vida dels seus pares durant aquell període, fins al punt d’apropiar-se’l i d’immergir-hi alguns personatges seus. L’evident dualitat ideològica dels seus pares tendeix també a fer emergir en les seves obres protagonistes en situacions confuses, amb límits i perfils mal definits (sobretot en la primera trilogia, anomenada “de l’Ocupació”, composta per les tres primeres novel·les).
El tema del pare i de la paternitat és central en Patrick Modiano. D’entrada perquè constitueix l’epicentre d’una xarxa de temes secundaris variables (absència, traïció, herència…), però també perquè es tracta d’un element d’autoficció que determina la unitat del seu univers novel·lístic. Aquest tema està present en general com a teló de fons en els relats de Modiano, i més directament en la narració autobiogràfica Un pedigree.
Albert Modiano és un enigma en diversos punts, i l’escritura permet a l’autor de desenvolupar-los lliurement. S’ignora gairebé tot de la seva joventut, llevat de la seva participació en alguns tràfics. Durant l’Ocupació, va viure en la completa il·legalitat i fa servir una identitat falsa (Henri Lagroux), que li permet de no portar l’estrella groga. Però el més problemàtic es troba en un episodi en què, després d’haver estat pres en una batuda de policia, Albert Modiano és portat a Austerlitz en un convoi. Sorprenentment, serà alliberat ràpidament per un amic d’alta graduació. La identitat d’aquest individu és poc clara. Se suposa que es tracta d’un membre de la bada del carrer Lauriston, és a dir, la Gestapo francesa.
És habitual de retrobar Albert Modiano en llocs molt sovintejats, com els vestíbuls d’estacions i hotels, i sempre està ocupat en afers misteriosos. Patrick decideix a l’edat de 17 anys no tornar-lo a veure, i sabrà de la mort del pare (mai no aclarida), però no el lloc on és enterrat.
LLIBRES
La Place de l’Étoile (1968)
La Ronde de nuit (1969)
Les Boulevards de ceinture (1972)
Villa triste (1975)
Livret de famille (1977)
Carrer de les Botigues Fosques (Rue des Boutiques Obscures, 1978)
Une jeunesse (1981)
Memory Lane (1981)
De si braves garçons (1982)
Quartier perdu (1985)
Dimanches d’août (1986)
Catherine Certitude (1988)
Remise de peine (1988)
Vestiaire de l’enfance (1989)
Voyage de noces (1990)
Fleurs de ruine (1991)
Un cirque passe (1992)
Chien de printemps (1993)
Du plus loin de l’oubli (1996)
Dora Bruder (1997)
Des inconnues (1999)
La Petite Bijou (2001)
Accident nocturne (2003)
Un pedigree (2005)
En el cafè de la joventut perduda (Dans le café de la jeunesse perdue, 2007)
L’horitzó (L’Horizon, 2010)
L’herba de les nits (L’Herbe des nuits, 2012)
Perquè no et perdis pel barri (Pour que tu ne te perdes pas dans le quartier, 2014)
Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s