Sebastià Alzamora
Llucmajor, Mallorca, 6 de març, 1972
| Sebastià Alzamora i Martín és un escriptor, crític literari i gestor cultural mallorquí. Autoproclamat membre del grup poètic anomenat Imparables, llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears, es va fer conèixer amb el poemari Rafel (1994; Premi Salvador Espriu). Ha també publicat Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001) i El benestar (2003). Com a narrador, ha publicat L’extinció (1999; Premi Documenta), Sara i Jeremies (2002), La pell i la princesa (2005; Premi Josep Pla), Nit de l’ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010), Crim de sang (2012; Premi Sant Jordi) i Dos amics de vint anys (2013). És autor de l’assaig sobre Gabriel Janer Manila L’escriptura del Foc (1998). També participà a Imparables, Una antologia (2004) i publicà amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano Dogmàtica Imparable (2005). Com a articulista, és col·laborador dels diaris Avui i Ara. Des del desembre de 2007 és director de la revista Cultura. |
| LLIBRES (publicats a epubqüest) |
| Sara i Jeremies (2002) |
| Crim de sang (2012) |
| La Malcontenta (2015) |
epubqüest 