Marguerite Yourcenar

Marguerite Yourcenar
Brussel·les, 8 de juny, 1903
Northeast Harbor, Maine, EUA, 17 de desembre, 1987

Marguerite Cleenewerck de Crayencour, malgrat néixer a Bèlgica, i ser ambdós pares d’ascendència flamenca, tenia la nacionalitat francesa. El 1947 va legalitzar el malnom literari com a nom legal. Va ser la primera dona membre de l’Académie française, el 1980.
Sa mare, belga, va morir, als 10 dies de donar a llum Marguerite, a causa d’una peritonitis i de febre puerperal. Jeanne von Vietinghoff, amb cognom de soltera Bricou, filla d’un arquitecte belga, amiga de sa mare i escriptora, esdevingué la “mare somniada” de Marguerite. Yourcenar va ser educada de manera privada a la hisenda de son pare al nord de França. En tenir 8 anys, ja llegia Aristòfanes i Racine, amb 10 anys son pare li ensenyà llatí, als 12 grec antic.
El 1929, Marguerite Yourcenar va publicar la seva primera novel·la, Alexis o el tractat del combat inútil. La traductora Grace Fick li suggerí d’anar a Nova York, on impartí classes de literatura comparada. El 1937 Grace i ella esdevingueren amants, relació que acabaria amb la mort de Fick, el 1979, d’un càncer de mama.
El 1951 va publicar Memòries d’Adrià, la qual havia escrit amb pauses durant una dècada. Aquesta novel·la fou un èxit immediat entre els lectors i la crítica literària, convertint-se en un clàssic modern de la novel·la històrica. Yourcenar hi recrea la vida i mort d’un dels més grans governants de l’imperi romà, Adrià, qui fictivamentent escriu una llarga carta a Marc Aureli, el seu successor i fill adoptiu. L’Emperador enraona sobre el seu passat i descriu tant les seues fites com dissorts, el seu amor per Antinoo, i la seva filosofia particular.
El 1970 Yourcenar va ser escollida com a membre de l’Académie Royale de Langue et de Littérature Françaises de Belgique i el 1980, va ser la primera dona a ser nomenada membre de l’Acadèmia Francesa. Va ser una de les escriptores en francès més respectades. Publicà diverses novel·les, assajos, poemes, així com tres volums de memòries, i traduí altres escriptors com Virginia Woolf, Henry James i Yukio Mishima.
Al seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia Francesa hi destaca l’homenatge a totes les dones que van merèixer ser part d’aquesta institució i que, per la seva condició de dones, se’n van veure al marge. En una part d’aquesta al·locució assenyalava:

M’han acceptat, deia jo. Aquest jo incert i fluctuant, aquesta entitat que l’existència de la qual he impugnat jo mateixa i que no sento delimitada si no és per una quantes obres que se’m va ocórrer escriure, està aquí, tal com és, envoltat, acompanyat per una munió invisible de dones que per ventura hagués hagut de rebre aquest honor abans que jo, fins al punt que sento temptacions d’apartar-me per deixar pas a les seves ombres.

Yourcenar va viure gran part de la seva vida al poble de Northeast Harbor, a l’illa de Mount Desert, a l’estat de Maine (EUA), en una casa anomenada Petite Plaisance, que ara acull un museu dedicat a ella. L’escriptora s’hi va mudar a Maine a principis de la Segona Guerra Mundial.

LLIBRES (publicats a epubqüest)

Memòries d’Adrià / Memorias de Adriano (Mémoires d’Hadrien, 1951)