Marquès de Sade
París, 2 de juny, 1740
Charenton-Saint-Maurice, 2 de desembre, 1814
Donatien Alphonse François de Sade, conegut pel seu títol de Marquès de Sade va ser un escriptor francès, autor de Justine o Les dissorts de la virtut, Història d’Aline i Valcour i altres nombroses novel·les, contes i peces de teatre. També se li atribueixen Les 120 jornades de Sodoma, La filosofia al tocador, La nova Justine i Juliette. En les seves obres són característics els antiherois, protagonistes de violacions llibertines i de dissertacions en les quals, mitjançant sofismes, justifiquen cínicament els seus actes. Va ser empresonat per l’absolutisme, per l’assemblea revolucionària i pel règimen napoleònic, i va passar trenta anys reclòs en diferents fortaleses i manicomis. També va figurar en les llistes de la guillotina. Va protagonitzar diversos incidents que es van convertir en grans escàndols. En vida, i després de mort, l’han perseguit nombroses llegendes. Quan va morir era conegut com l’autor de l'”infame” novel·la Justine. Novel·la per la qual va passar els darrers anys de la seva vida tancat al manicomi de Charenton i que va ser prohibida, però que va circular de manera clandestina durant tot el segle XIX i la primera meitat del segle XX, i que va influir en diferents novel·listes i poetes, com ara Flaubert, que en privat l’anomenava «el gran Sade», Dostoievski, Apollinaire, que va rescatar la seva obra de l’«infern» de la Biblioteca Nacional de París, o Rimbaud. Breton i els surrealistes el van proclamar «el Diví Marquès». I encara avui la seva obra desperta els més grans elogis i les més grans repulses. Georges Bataille, entre d’altres, va qualificar la seva obra d'”apologia del crim”. |
Més informació a la Viquipèdia. |
LLIBRES (publicats a epubqüest) |
Justine o Les dissorts de la virtut (Justine ou Les Infortunes de la Vertu, 1788, publicat el 1791) |