Lluís Llach

Lluís Llach

Lluís Llach
Girona, 7 de maig, 1948

Lluís Llach i Grande és un músic, cantautor i escriptor català. Va ser l’últim component del grup dels Setze Jutges i se’l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Com a artista compromès, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.
Perseguit pel franquisme, als anys setanta va haver d’exiliar-se un temps a París. Al setembre de 1979 va esdevenir el primer cantant no operístic que va actuar al Gran Teatre del Liceu per presentar Somniem. El 6 de juliol del 1985, Llach va congregar 103.000 persones al Camp Nou durant la celebració d’un concert, el més gran fet mai a Europa fins aleshores.
Entre el 1969 i el 2007, Llach va enregistrar 33 discos. La seva cançó més popular i més compromesa, L’estaca (1968), fou adaptada com a himne pel sindicat polonès Solidarność fundat per Lech Walesa, i també es va convertir en l’himne oficial del club de rugbi Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà i de la Revolució de Tunísia del 2011. El 2011 va crear la Fundació Lluís Llach al Senegal.
El seu llibre Memòria d’uns ulls pintats fou un dels més venuts de l’any 2012.
És un dels fundadors de l’Assemblea Nacional Catalana.
LLIBRES
Memòria d’uns ulls pintats (2012)
Estimat Miquel (2014)
Les dones de la Principal (2014)
Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s