Nosaltres, els valencians respon a objectius explicitats des de les primeres pàgines, que són, entre d’altres, el de «conèixer-nos» (seguint, a més a més, el model de Notícia de Catalunya de Jaume Vicens i Vives) i el de respondre a la pregunta «què som els valencians?». Aquesta aportació a l’autoconeixement dels valencians en tant que poble, pretenia Joan Fuster, seria un revulsiu contra les «malalties col·lectives» dels valencians, una temptativa de «rectificar la frustració històrica» del seu poble. En paraules de Fuster: «La veritat —els fets constatables i explícits—, una vegada delatada, esdevé consciència, i una consciència desperta sempre revertirà en acció, o, en última instància, en remordiment. Per a expressar-ho abusant de la terminologia d’un il·lustre barbat: “explicar” serà una invitació a “transformar”».
Des de la primera edició de 1962, ha estat reeditat aproximadament una vintena de vegades fins al 2009, a més de traduït al castellà. L’any següent de la seva aparició, 1963, va ser guardonat amb el Premi Lletra d’Or.

Primera edició: Masquin, agost, 2014.