Yukio Mishima

Yukio Mishima

Yukio Mishima
Tòquio, 14 de gener, 1925
Tòquio, 25 de novembre, 1970

Kimitake Hiraoka, més conegut pel pseudònim de Yukio Mishima, fou un escriptor i dramaturg japonès. Als ulls de la cultura occidental és un dels anomenats escriptors “maleïts”, per la seva fascinació per la mort, la seva vida “excessiva” (inclòs el seu suïcidi ritual, harakiri), la seva suposada proximitat al feixisme, i per la seva homosexualitat.
Mishima va néixer a Yotsuya districte de Tòquio. El seu pare es deia Azusa Hiraoka, a un funcionari del govern i la seva mare, Shizue, era la filla d’un director d’escola a Tokyo. La infantesa de Mishima va estar dominada per l’ombra de la seva àvia, Natsu, que el va educar separadament de la família de Mishima durant anys. L’àvia tenia pretensions aristocràtiques i era propensa a la violència i a la morbositat, de forma ocasional Mishima al·ludeix a aquesta àvia en les seves obres. Alguns biògrafs atribueixen a l’avia Nautsu la fascinació per la mort que sentia Mishuma. Natsu no va permetre que Mishima fes exercicis a l’aire lliure ni que jugués amb altres nois, Mishima va passar molt de temps jugant amb les seves cosines i les seves nines.
Als 12 anys Mishima tornà amb la seva família nuclear. Al seu pare li agradava la disciplina militar i considerava efeminat l’interès per la literatura que mostrava el seu fill.
Mishima va ser un escriptor disciplinat i versàtil, a més de novel·les i contes també va fer assaigs i obres de teatre (Kabuki) amb versions dels drames tradicionals (Noh). També va ser actor; a les ordres del director Yasuzo Masumura participà en la pel·lícula, Por a morir. També aparegué als films Yukoku (1966), Llangardaix negre (1968) i Hitokiri (1969).
Practicava el que actualment s’anomena culte al cos, deplorava que els intel·lectuals donessin tanta importància a la ment i tan poca al cos. Es va casar i va tenir un fill i una filla. Al final de la seva vida va visitar diverses vegades locals d’ambient homosexual i la seva orientació sexual no queda clara. Jiro Fukushima digué que havia mantingut relacions sexuals amb ell i els fills de Mishima el van demandar per atemptar contra la privadesa del seu pare.
El 25 de novembre de 1970, Mishima i quatre persones més van visitar el comandant de les forces d’autodefensa a la qual Mishima s’havia unit 3 anys abans. A dins, els visitants van fer una barricada i lligaren el comandant a la cadira. Prepararen un manifest, Mishima sortí al balcó i s’adreçà als soldats. Va expressar la necessitat d’un cop d’estat per restaurar els poders de l’emperador. Després d’això es va suïcidar pel sistema del seppuku (més conegut per harakiri). Mishima va planificar el seu suïcidi meticulosament, com a mínim durant un any. Segons el seu biògraf i amic John Nathan el cop d’estat només era un pretext per a suïcidar-se.
Mishima era un nacionalista especial. Va ser odiat pels políticament esquerrans , en particular perque ell mantenia el codi dels samurais.
LLIBRES
Confesiones de una máscara (Kamen no Kokuhaku, 1948)
Sed d’amor (Ai no Kawaki, 1950)
Els anys verds (Ao no jidai, 1950)
La perla y otros cuentos (Manatsu no shi, 1953)
El color prohibido (Kinjiki, 1953)
El rumor de les onades (Shiosai, 1956)
La dona del ventall: sis peces de teatre Noh modern (Kindai Nougaku Shuu, 1956)
El temple del pavelló d’or (Kinkaku-ji, 1959, guanyadora del Premi Yomiuri)
Després del banquet (Utage no ato, 1960)
L’escola de la carn (Nikutai no gakkou, 1963)
El mariner que va perdre la gràcia del mar (Gogo no eikou, 1963)
Els sabres (Mikuma no moude, 1965)
Música (Ongaku, 1965)
Madame de Sade (Sado Kōshaku Fujin, 1965)
Sol i acer (Taiyou to tetsu, 1968)
Lliçons espirituals per a joves samuràis (Wakaki Samurai no tame no seishin kouwa, 1969)
El mar de la fertilidat (Hojo no umi, 1965; tetralogia):

  • Neu de primavera (Taiyō to Tetsu)
  • Caballs desbocats (Homba)
  • El temple de l’alba (Akatsuki no tera)
  • La corrupció d’un àngel (Homba)
  • Advertisements

    Deixa un comentari

    Please log in using one of these methods to post your comment:

    WordPress.com Logo

    Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

    Twitter picture

    Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

    Facebook photo

    Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

    Google+ photo

    Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

    Connecting to %s