A Mountolive, el tercer volum de la sèrie, ens comencem a fer una idea més o menys completa de les diverses trames que Durrell ha anat teixint en els anteriors llibres. L’estil canvia en aquesta novel·la: de la primera persona passem a la tercera, que ens revela facetes desconegudes tant del Darley narrador dels dos anteriors llibres com de molts dels participants en aquest palimpsest literari. Descobrim en Justine i Nessim dos éssers solitaris, àvids de poder i amb uns escrúpols molt personals quan han d’aconseguir les seves fins. Ara entenem que Justine no enganyava al seu marit amb un amant o l’altre, sinó que tots dos treballaven per a un objectiu major —i molt mundà, d’altra banda. Mountolive, que amb prou feines apareixia en el segon llibre i del qual es desconeixia gairebé tot, es converteix en el protagonista principal, si bé actua en realitat com a eix al voltant del qual se succeeixen els esdeveniments que ja coneixem —és a dir, els relatats en els anteriors volums— i als que dota de nous matisos. Pursewarden, per exemple, resulta ser un home turmentat per l’amor que sent cap a la seva pròpia germana, i el seu suïcidi —que havia semblat conseqüència d’una personalitat fràgil i desequilibrada— és una maniobra desesperada per no haver de triar entre dos homes a qui respecta i aprecia. El mateix Darley apareix aquí com un home gris, una mica perdut en el laberint social i diplomàtic que és Alexandria; cosa que ja intuíem des del principi, si bé ara se’ns confirma amb escreix.

Primera edició: Masquin, juliol, 2014.

Segona edició: Masquin, juliol, 2014.