Novel·la sobre el regnat i la caiguda de l’emperador romà Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Roma, c. 203 – 11 de març, 222) nascut Varius Avitus Bassianus i també conegut amb el nom de Varius Avitus Bassianus Marcus Antoninus, de la dinastia Severa (o dels Severs) que va regnar del 218 fins al 222. Elagàbal va ser, i encara és, una de les figures més polèmiques de l’imperi romà. Mentre va regnar, va deixar clar el seu poc respecte per la tradició religiosa de Roma i els tabús sexuals de l’època. El seu nom és una forma llatinitzada de la deïtat semítica El-Gabal, manifestació del déu semític El. Va substituir Júpiter, cap del panteó romà, per un nou déu anomenat “Deus Sol Invictus“, que en llatí vol dir “El Déu sol invicte”. Elagàbal va forçar els magistrats romans a participar en el culte del Sol Invictus, que ell mateix dirigia.
Una novel·la oblidada del decadentisme fin de siècle.

Per a més informació sobre Elagàbal, podeu llegir Death by Roses

Partout la désertion se faisait autour des nouveaux massacres: des cavaliers seulement apparaissaient dans un éloignement de crépuscule, la pique à l’air ou le glaive brandi; des fumées noires montaient lourdement que le vent très faible avait peine à dissiper. Et ces fumées flottaient, pareilles à des draperies, sur les sept collines, sur le Tibre et sur l’horizon, mangeant peu à peu les bandes vineuses de ce crépuscule sinistre, enveloppant les faîtes des temples, les pointes des colonnes et des obélisques, les terrasses des maisons, les bordures des arcs, les coupoles, les toits, les cirques, les amphithéâtres, les mausolées, dont les ors extérieurs flambèrent un moment pour s’atténuer et disparaître, dévorés par une gueule effroyable de nuit.

Jean Lombard

Primera edició: Masquin, juny, 2014.