Thomas Mann

Thomas Mann

Thomas Mann
Lübeck, 6 de juny, 1875
Zuric, 12 d’agost, 1955

Paul Thomas Mann fou un novel·lista alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1929. Destaca sobretot per una sèrie de novel·les èpiques, de gran contingut simbòlic tot i sovint també iròniques, que revelen la psicologia de l’artista i intel·lectual. També se’l recorda per l’anàlisi i la crítica de l’ànima alemanya i europea de principis del segle XX, partint d’històries alemanyes i bíbliques modernitzades, a més d’idees de Goethe, Nietzsche i Schopenhauer.
Va néixer el 6 de juny de 1875 a la ciutat de Lübeck, població situada a l’actual estat de Slesvig-Holstein, sent el segon fill de Thomas Johann Heinrich Mann, senador i comerciant de cereals, i la seva dona, Julia da Silva Bruhns, nascuda al Brasil. El pare de Thomas va morir el 1891 i, per disposició testamental, es va liquidar l’empresa de cereals, cosa que va motivar el trasllat de tota la família a Munic. Després d’estudiar ciències a l’Institut de Lübeck, va romandre a la Universitat de Munic preparant-se per la carrera de periodisme estudiant història, economia, història de l’art i literatura.
Va viure a la capital bavaresa entre 1891 a 1933, llevat d’un any d’estada a Palestrina (Itàlia), amb el seu germà gran Heinrich Mann, també escriptor. Posteriorment va treballar per a una companyia d’assegurances contra incendi del sud d’Alemanya entre 1894 i 1895.
Amb l’arribada d’Adolf Hitler al poder l’any 1933 es va exiliar a Suïssa fins al 1938, any que es va traslladar als Estats Units, on va fixar la seva residència definitiva. L’any 1939 fou nomenat professor de literatura a la Universitat de Princeton, on es reuní amb Albert Einstein. El 1942 es traslladà a Califòrnia, esdevenint ciutadà nord-americà el 23 de juny de 1944. El 1952 retornà a Europa, establint-se a la ciutat de Kilchberg, població prop de Zuric. Morí en aquesta última ciutat el 12 d’agost de 1955.
La seva carrera d’escriptor va començar el 1897 amb la publicació del conte Der Kleine Herr Friedemann (El petit senyor Friedemann).
Gràcies al seu viatge per Itàlia en companyia del seu germà va començar la redacció de Buddenbrooks – Verfall einer Familie (1901), descripció de la decadència d’una família burgesa. En aquesta etapa inicial de la seva obra va centrar l’atenció en la conflictiva relació entre l’art i la vida, que va abordar en Tonio Kröger, Tristan (ambdues de 1903) i Der Tod in Venedig (La mort a Venècia, 1912). Aquesta última obra, que descriu les vivències d’un escriptor en una Venècia assolada pel còlera, suposa la culminació de les idees estètiques de l’autor, que va elaborar una peculiar psicologia de l’artista.
A l’esclatar la Primera Guerra Mundial va defensar el nacionalisme alemany; al final de la contesa, no obstant això, la seva ideologia va evolucionar i es va convertir en fervent defensor dels valors democràtics. Testimoniatge d’aquesta evolució és la novel·la Der Zauberberg (La muntanya màgica, 1924), que transcorre en un sanatori per a tuberculosos i constitueix una transposició novel·lada dels debats polítics i filosòfics de l’època.
Durant el seu exili als Estats Units les seves obres estan repletes d’al·lusions bíbliques i mitològiques: en la tetralogia Joseph und seine Brüder (Josep i els seus germans, 1933-1943) fa una reinterpretació de la història bíblica per indagar en els orígens de la cultura occidental, i a Doktor Faustus (Doctor Faust, 1947), que presenta la història d’un músic que ven la seva ànima al diable, va tractar d’establir les causes psicològiques que van fer possible el nazisme. Finalment a Bekenntnisse des Hochstaplers Felix Krull. Der Memoiren erster Teil (Confessions de Felix Krull), la seva última novel·la, va recuperar la ironia sobre la naturalesa de l’ésser humà que havia caracteritzat moltes de les seves obres precedents.
LLIBRES
Visió. (Esbós en prosa) (Vision. Prosa-Skizze, 1893; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
Caiguda (Gefallen, 1894; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
Decepció (Enttäuschung, 1896; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
La voluntat de ser feliç (Der Wille zum Glück, 1896; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
La mort (Der Tod, 1897; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
El petit senyor Friedemann (Der kleine Herr Friedemann, 1897; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
El bufó (Der Bajazzo, 1897; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
Tobias Mindernickel (Tobias Mindernickel, 1898; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
L’armari de la roba (Der Kleiderschrank, 1899; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
Venjat (Gerächt. Novellistische Studie, 1899; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
Luischen (Luischen, 1900; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
El camí del cementiri (Der Weg zum Friedhof, 1900; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
Los Buddenbrooks (Buddenbrooks – Verfall einer Familie, 1901)
Gladius Dei (Gladius Dei, 1902; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
Tristan (Tristan, 1903)
Tonio Kröger (Tonio Kröger, 1903; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
Els famolencs. Estudi (Die Hungernden, 1903; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
L’infant prodigi (Das Wunderkind, 1903; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
Un instant de felicitat (Ein Glück, 1904; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
A cal profeta (Beim Propheten, 1904; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
Hora difícil (Schwere Stunde, 1905; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
De la sang de Wotan (Wälsungenblut, 1905; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
Anècdota (Anekdote, 1908; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
L’accident ferroviari (Das Eisenbahnunglück, 1909; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
Königliche Hoheit (1909)
Com Jappe i Do Escobar s’esbatussaren (Wie Jappe und Do Escobar sich prügelten, 1911; inclòs a Tonio Kröger i altres narracions)
La mort a Venècia / La muerte en Venecia / La Mort à Venise (Der Tod in Venedig, 1912)
Betrachtungen eines Unpolitischen (1918)
Amo i gos (Herr und Hund, 1918)
Von deutscher Republik (1922)
La muntanya màgica (Der Zauberberg, 1924)
Unordnung und frühes Leid (1926)
Mario i el màgic / Mario y el hipnotizador (Mario und der Zauberer, 1930)
Dieser Friede (1938)
Josep i els seus germans (Joseph und seine Brüder, 1933/1943)

  • Die Geschichten Jaakobs (1933)
  • Der junge Joseph (1934)
  • Joseph in Ägypten (1936)
  • Joseph, der Ernährer (1943)
  • Das Problem der Freiheit (1937)
    The Coming Victory of Democracy (1938)
    Lotte in Weimar: The Beloved Returns (1939)
    Die vertauschten Köpfe – Eine indische Legende (1940)
    Deutsche Hörer! (1943)
    Doctor Faust (Doktor Faustus, 1947)
    El elegido (Der Erwählte, 1951)
    L’enganyada (Die Betrogene, 1953)
    Les confessions de Fèlix Krull (Bekenntnisse des Hochstaplers Felix Krull. Der Memoiren erster Teil, 1922/1954)
    Tonio Kröger i altres narracions (Frühe Erzählungen, 1981)

    Deixa un comentari

    Please log in using one of these methods to post your comment:

    WordPress.com Logo

    Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

    Twitter picture

    Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

    Facebook photo

    Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

    S'està connectant a %s

    Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.