Alfred de Musset

Alfred de Musset
París, 11 de desembre, 1810
París, 2 de maig, 1857

Alfred Louis Charles de Musset, habitualment anomenat Alfred de Musset, va ser un poeta, autor dramàtic i novel·lista francès.
Pertanyia a una família benestant, afectuosa i cultivada. El seu avi va ser poeta, i el seu pare era especialista en Rousseau, del qui va editar les obres.
Va ingressar al Liceu Enric IV als 17 anys i hi va obtenir l’any 1827 el Premi de dissertació llatina al Concurs General. Gràcies a Paul Fouché, cunyat de Victor Hugo, va freqüentar des del 17 anys el Cenacle, saló de Charles Nodier a la Biblioteca de l’Arsenal. Llavors va simpatitzar amb Sainte-Beuve i Alfred de Vigny, refusant adular al “mestre” Victor Hugo. Després d’intentar seguir estudis de medicina, de dret, de dibuix, d’anglès, de piano i de saxòfon va esdevenir un dels primers romàntics francesos. Amb 20 anys, la seva emergent notorietat literària s’acompanyava ja d’una reputació sulfurosa, nodrida pel seu vessant “dandy”.
L’any 1830, any de la Batalla d’Hernani, en la qual no va participar, Musset va intentar sort en el teatre. Però després del fracàs de la seva obra Nuit Vénitienne (Nit veneciana), l’autor va dir “adéu al galliner, i per molt de temps” (Carta a P. Calais), fins l’any 1847. El desembre de 1832 va aparèixer el primer Spectacle dans un fauteuil (Espectacle des d’una butaca), que es compon d’un drama, La Coupe et les Lèvres (La copa i els llavis), d’una comèdia, À quoi rêvent les jeunes filles? (En què somien les noies?) i d’un conte oriental, Namouna. Musset expressa ja en aquest recull la dolorosa tensió entre disbauxa i puresa que domina la seua obra.
De 1833 a 1834, va ser amant de George Sand, amb la qual se’n va anar a Itàlia i qui va inspirar-li Lorenzaccio, drama romàntic que va escriure l’any 1834. Aleshores va publicar els Contes d’Espagne et d’Italie. Però Musset va caure malalt i George Sand esdevingué amant del seu metge. Va tornar a París, on va fer representar les comèdies: Le Chandelier (El canelobre), On ne badine pas avec l’amour (Amb l’amor no es juga), Il ne faut jurer de rien (No cal jurar per res) que han quedat en el repertori del Théâtre-Français; també va escriure diverses narracions i Confession d’un enfant du siècle (Confessió d’un infant del segle), la seva única novel·la, dedicada a George Sand. De 1835 à 1837, Musset va escriure la seua obra mestra poètica, Les Nuits (Nuits de mai, d’août, d’octobre, de décembre), al voltant dels temes imbricats com ara el dolor, l’amor i la inspiració.
Va ser bibliotecari del Ministeri de l’Interior francès durant la Monarquia de juliol, però va ser despatxat l’any 1848, esdevenint bibliotecari del Ministeri d’Instrucció Pública sota el Segon Imperi. Va rebre la Legió d’Honor el 24 d’abril de 1845, al mateix temps que Balzac, i va ser elegit com a membre de l’Acadèmia Francesa l’any 1852, després de dos intents fracassats els anys 1848 i 1850. De salut fràgil (malformació cardíaca), va morir el 2 de maig de 1857, en certa mesura oblidat pel públic.
El seu germà gran, Paul de Musset, va jugar un important paper en el redescobriment de l’obra de Musset.

LLIBRES (publicats a epubqüest)

Gamiani (Gamiani ou deux nuits d’excès, 1833)

Lorenzaccio (1834)