Erri De Luca

Erri de Luca

Erri De Luca
Nàpols, 20 de maig, 1950

Enrico De Luca, més conegut com a Erri De Luca és un escriptor i traductor italià. Fou batejat Erri en honor del seu avi nord-americà, de nom Henry. Amb divuit anys (el 1968) es va traslladar a Roma, on es va unir al moviment polític Lotta Continua, un grup autònom d’extrema esquerra. Després tingué treballs molt diferents, tant a Itàlia com a l’estranger: entre d’altres com a conductor de camions, treballador de la construcció o de la fàbrica d’automòbils Fiat. Més tard, l’any 1999, durant la guerra als territoris de l’ex-Iugoslàvia, tornà a fer de conductor, en aquest cas encarregant-se de combois d’ajuda humanitària.
Com a escriptor, no va publicar el seu primer llibre fins el 1989, quan ja tenia 39 anys: Non ora, non qui, on narra la seva infantesa al Nàpols de postguerra, un espai al qual retornarà en diverses obres posteriors. A partir de 1993, les seves obres comencen a traduir-se i obté premis literaris com el France Culture per al llibre Aceto, arcobaleno, el Premio Laure Bataillon per Tre Cavalli o el Femina Etranger per Montedidio. El seu primer llibre traduït al català, en versió de Joan Francesc Mira, fou Pedres de volcà, l’any 1993.
És un escriptor prolífic: fins ara ha publicat més de 60 obres, entre narracions, poesia, assajos i obres de teatre. El crític literari del Corriere della Sera, Giorgio De Rienzo, considerà, l’any 2009, Erri de Luca com “l’escriptor del decenni” i destacà la profunditat de les seves narracions, contingudes sempre en “llibres prims”.
Com a autodidacta, va estudiar diversos idiomes, entre ells l’hebreu antic, i ha traduït alguns textes de la Bíblia, intentant ser fidel a l’original.
Erri De Luca és també reporter de diversos diaris: La Repubblica, Il Corriere Della Sera, Il Manifesto, L’Avvenire. A més de comentarista de temes d’actualitat, escriu sobre muntanyisme i escalada, esports que practica. El 2002 va escalar una paret de 8b de nivell, a la Grotta dell’Arenauta di Sperlonga. I el 2005 va fer una expedició a l’Himàlaia, amb Nives Meroi, que narra en el llibre Sulla traccia di Nives.
L’any 2011 protagonitzà, al costat de l’actriu Isa Danieli, el curtmetratge Di là dal vetro, dirigit per Andrea di Bari, un diàleg nocturn entre un home i la seva mare, morta fa anys, en el qual s’entrellacen la guerra, pors, lluita política, records familiars i reflexions sobre la mort.
LLIBRES (publicats a epubqüest)
Aquí no, ahora no (Non ora, non qui, 1989)
Rez-de-chaussée (Pianoterra, 1995)
Tu, meu (Tu, mio, 1998)
Els peixos no tanquen els ulls (I pesci non chiudono gli occhi, 2011)
Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.