Radiografia impecable i implacable, Societat limitada és la dissecció novel·lada d’una ciutat on les aliances i les traïcions més inesperades no deixen de ser una estricta rutina. I si no, que l’hi diguin a Francesc Petit, secretari general d’un partit polític —el Front— que sembla a punt d’aconseguir representació parlamentària després d’anys d’ostracisme, o a Juan Lloris, un destacat constructor que, deixat de banda pel poder valencià, manté l’obsessiva esperança d’assolir algun lloc de prestigi, com ara la presidència de la Cambra de Comerç. Llàstima que el seu fill Lluís, més interessat a fer rebentar la ciutat a cops de guitarra elèctrica, està a punt d’acabar amb qualsevol ombra de dignitat de l’empresari…, de manera que l’assessor d’aquest, Oriol Martí, haurà d’afegir a les seves nombroses obligacions la de mitjancer generacional. Un paper més que familiar per a Júlia Aleixandre, subsecretària de presidència de la Generalitat i experta manipuladora de titelles humans de tota mena, que també tindrà alguna cosa a dir sobre l’estratègia d’escalada social que el seu antic company d’estudis ha dissenyat per al seu enemic més acèrrim. Mentrestant, marcat pel passat i sense cap esperança de futur, un periodista albira la primera possibilitat de redempció que ha tingut en anys. Tots els jocs de tots els jugadors acaben conformant un retrat panoràmic de la societat valenciana que ens descobreix les claus ocultes del finançament dels partits polítics, la terrible situació quotidiana que pateixen els joves immigrants, les maniobres en l’ombra dels qui ocupen el poder per perpetuar-s’hi, el funcionament i·legal i especulatiu de les grans constructores, la destrucció sistemàtica d’un medi ambient que ha existit durant segles, i, al capdavall, un món sense escrúpols que engoleix sense pietat tots aquells que encara en tenen.

Primera edició: Masquin, maig, 2014.