Emili Teixidor

Emili Teixidor
Roda de Ter, 22 de desembre, 1933
Barcelona, 19 de juny, 2012

Emili Teixidor i Viladecàs va estudiar Dret, Filosofia i lletres –Periodisme i Magisteri–, i esdevingué durant anys professor d’institut. En els seus primers anys de formació va coincidir amb Miquel Martí i Pol a l’escola unitària del poble, amb el qual va iniciar una amistat que perdurà al llarg dels anys. La seva vocació literària va sorgir d’un grup d’amics que es van aficionar a la literatura i van formar la Penya Verdaguer, entre els quals hi havia també Martí i Pol. En els primers anys de treball va fer de mestre a la comarca d’Osona, i posteriorment va fundar amb altres companys l’escola Patmos a Barcelona (1958), la qual va dirigir entre 1958 i 1975.
Emili Teixidor va iniciar la seva producció literària a finals de la dècada del 1960, en un moment en què hi havia un buit en la literatura infantil i juvenil catalana. Durant un temps va fer de mestre i escriptor a la vegada. Als anys 1970 va participar en algunes revistes com Cavall Fort, Tretzevents i Oriflama, dirigides al públic infantil i juvenil, i també col·laborà en publicacions periòdiques com el Diari de Barcelona, Presència, Avui, El Punt i El País. També va escriure guions per a ràdio, televisió i cinema i dues adaptacions teatrals de Serafí Pitarra i Santiago Rusiñol. Es va traslladar a viure a París, on va dirigir una revista enciclopèdia en francès i va fer d’editor.
Al llarg de la seva trajectòria professional rebé molts premis literaris. Destaca l’any 1992, quan fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya. El 23 de febrer de 2012 fou reconegut com a doctor honoris causa per la Universitat de Vic (UVIC), primera distinció d’aquest tipus que oferia el centre universitari. Morí el 19 de juny de 2012, als setanta-vuit anys, a causa d’un càncer.
Teixidor fou un dels clàssics moderns de la literatura infantil i juvenil. Les seves obres solen estar ambientades a la plana de Vic de la seva infantesa i se centren en temes referents a la situació social del moment, tals com la Guerra Civil Espanyola i la postguerra. S’especialitzà en literatura infantil i juvenil, però també escrigué novel·les per a adults. El seu estil denota un ric vocabulari i un bon domini de la tècnica narrativa.
Inicià la seva producció literària amb les novel·les infantils i juvenils Les rates malaltes (1967), Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L’ocell de foc. Totes elles han esdevingut clàssics juvenils, així com la sèrie de novel·les de la formiga Piga. Pel que fa a la narrativa per al públic adult, s’inicià amb el recull de novel·les breu Sic trànsit Glòria Swanson, tot i que l’obra més aclamada va ser Pa negre (2003). Les seves darreres novel·les foren Laura Sants (2006) i Els convidats (2010), les quals també estan ambientades en la postguerra. Teixidor també ha escrit en castellà com Si lo sé no vengo (1985) o la novel·la Las alas de la noche (1988). L’obra d’Emili Teixidor s’ha traduït al castellà, al farsi, al francès, al gallec, al grec, a l’italià, al neerlandès, al polonès, al portuguès i al romanès.
En els darrers anys visità escoles i instituts on recomanà a infants i joves que trobessin moments per escriure i gaudir de la lectura. També apuntà que cal incentivar l’interès per la cultura catalana, en un món cada cop més globalitzat, on sembla que tot el que ve de fora ha de ser millor. Defensà la universitat i, especialment, les disciplines que conformen les humanitats, com un espai de reflexió imprescindible pels temps actuals.

LLIBRES (publicats a epubqüest)

El soldat plantat (1967)

L’ocell de foc (1972)

Pa negre (2003)