Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo
L’Aranyó, La Segarra, 1 d’abril, 1918
Barcelona, 26 de juny, 1990

Manuel de Pedrolo i Molina fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l’absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen.
Natural de l’Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l’any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L’any 1943 es casà i s’instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi – Galvany (carrer de Calvet, núm. 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l’ha convertit no tan sols en l’escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. L’any 1979 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, essent considerat sovint un referent i intel·lectual de l’Esquerra Independentista.
Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d’artilleria de l’Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.
Pedrolo va assajar tota mena d’innovacions a les seves novel·les, en les que, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme, l’aventura de l’home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l’absurd.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona a l’edat de setanta-dos anys.
LLIBRES
El premi literari i més coses (1953)
Es vessa una sang fàcil (1953)
Mr Chase, podeu sortir (1955)
Estrictament personal (1955)
Domicili provisional (1956)
Un món per a tothom (1956)
Les finestres s’obren de nit (1957)
Violació de límits (1957)
Crèdits humans (1957)
Cita de narradors (amb Maria Aurèlia Capmany, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho i Josep M. Espinàs, 1958)
L’inspector arriba tard (1960)
Una selva com la teva (1960)
La mà contra l’horitzó (1961)
Balanç fins a la matinada (1963)
Cendra per Martina (1965)
Joc brut (1965)
Avui es parla de mi (1966)
Elena de segona mà (1967)
M’enterro en els fonaments (1967)
Totes les bèsties de càrrega (1967)
A cavall de dos cavalls (1967)
Entrada en blanc (1968)
Solució de continuïtat (1968)
Un camí amb Eva (1968)
Se’n va un estrany (1968)
Falgueres informa (1968)
Mossegar-se la cua (1968)
Estat d’excepció (1968)
Un amor fora ciutat (1970)
Nou pams de terra (1971)
Si són roses, floriran (1971)
Situació analítica (1971)
Introducció a l’ombra (1972)
Cops de bec a Pasadena (1972)
Pas de ratlla (1972)
Des d’uns ulls de dona (1972)
Unes mans plenes de sol (1972)
Espais de fecunditat irregulars (1973)
Viure a la intempèrie (1974)
L’ordenació dels maons (1974)
Algú que no hi havia de ser (1974)
Text/càncer (1974)
Mecanoscrit del segon origen (1974)
L’interior és el final (1974)
El temps a les venes (1974)
Cinc cordes (1974)
Internacional Setting (1974)
Acte de violència (1975)
Milions d’ampolles buides (1975)
Sòlids en suspensió (1975)
Detall d’una acció rutinària (1975)
Trajecte final (1975)
Contes fora recull (1975)
Perquè ha mort una noia (1976)
Tocats pel foc (1976)
S’alcen veus del soterrani (1976)
Procés de contradicció suficient (1976)
Les portes del passat (1977)
La paraula dels botxins (1977)
Pols nova de runes velles (1977)
Hem posat les mans a la crònica (1977)
Lectura a banda i banda de paret (1977)
L’ús de la matèria (1977)
Les fronteres interiors (1978)
Cartes a Jones Street (1978)
Anònim I (1978)
D’esquerra a dreta, respectivament (1978)
S’han deixat les claus sota l’estora (1978)
La nit horitzontal (1979)
Aquesta matinada i potser per sempre (1978)
Baixeu a recules i amb les mans alçades (1978)
Conjectures” de Daniel Bastida (1980)
Successimultani (1980)
Anònim II (1981)
Anònim III (1981)
Anna (1982, edició de bibliòfil)
Apòcrif u: Oriol (1982)
Exemplar d’arxiu, únicament persones autoritzades (1982)
Apòcrif dos: Tina (1983)
No hi fa res si el comte-duc no va caure del cavall a Tàrrega (1984)
Apòcrif tres: Verònica (1984)
Domicili permanent (1984)
Apòcrif quatre: Tilly (1985)
Joc tapat (1985)
Caus a cada cantonada (1985)
Crucifeminació (1986)
Patologies diversament obscures (1986)
La creació de la realitat, punt i seguit (1987)
Tot o nul (1988)
Disset contes i una excepció (1990)
Anna (1990, amb dibuixos de Miquel Plana)
Obres púbiques (1991, edició pòstuma)
Tants interlocutors a Bassera (1992, edició pòstuma)
Doble o res (1997, edició pòstuma)
Us convida a l’acte. Recopilació de Xavier Garcia. Recull de 50 poemes visuals eròtics (2000, edició pòstuma)
TRADUCCIONS (publicades a epubqüest)
El quartet d’Alexandria (The Alexandria Quartet, Lawrence Durrell)

  • Justine (Justine, Lawrence Durrell)
  • Balthazar (Balthazar, Lawrence Durrell)
  • Mountolive (Mountolive, Lawrence Durrell)
  • Clea (Clea, Lawrence Durrell)
  • Senyor de les mosques (Lord of the Flies, William Golding)
    Anuncis

    Deixa un comentari

    Please log in using one of these methods to post your comment:

    WordPress.com Logo

    Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

    Twitter picture

    Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

    Facebook photo

    Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

    Google+ photo

    Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

    Connecting to %s