Manuel de Pedrolo
L’Aranyó, La Segarra, 1 d’abril, 1918
Barcelona, 26 de juny, 1990
| Manuel de Pedrolo i Molina fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l’absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen. Natural de l’Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l’any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L’any 1943 es casà i s’instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi – Galvany (carrer de Calvet, núm. 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l’ha convertit no tan sols en l’escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. L’any 1979 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, essent considerat sovint un referent i intel·lectual de l’Esquerra Independentista. Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d’artilleria de l’Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona. Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual. Pedrolo va assajar tota mena d’innovacions a les seves novel·les, en les que, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme, l’aventura de l’home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l’absurd. Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona a l’edat de setanta-dos anys. |
| LLIBRES (publicats a epubqüest) |
| Domicili provisional (1956) |
| Joc brut (1965) |
| Totes les bèsties de càrrega (1967) |
| Mossegar-se la cua (1968) |
| Des d’uns ulls de dona (1972) |
| Mecanoscrit del segon origen (1974) |
| Trajecte final (1975) |
| Tocats pel foc (1976) |
| TRADUCCIONS (publicades a epubqüest) |
| El quartet d’Alexandria (The Alexandria Quartet, Lawrence Durrell)
|
| Senyor de les mosques (Lord of the Flies, William Golding) |
epubqüest 