Terenci Moix

Terenci Moix

Terenci Moix
Barcelona, 5 de gener, 1942
Barcelona, 2 d’abril, 2003

Terenci Moix, pseudònim de Ramon Moix i Meseguer, fou un novel·lista en català i castellà. Era germà de la també escriptora Anna Maria Moix i Meseguer.
Gran escriptor i reconegut cinèfil, es va convertir en un dels escriptors més llegits de la literatura espanyola després de la publicació de No digas que fue un sueño (Premi Planeta, 1986), amb més d’un milió d’exemplars, donant-li continuació en El sueño de Alejandria (1988).
De formació autodidacta i anàrquica, es va donar a conèixer com a narrador amb l’obra La torre dels vicis capitals (1968).
La seva obra navega entre la crítica i la mitificació de la cultura catalana, els valors de l’època franquista, l’educació religiosa i el sexe —ja que, segons explica, va estudiar en col·legis de capellans— i una incommensurable devoció per la història d’Egipte, imbuint-se de ple en el món del cinema. Per aquest fet les seves novel·les més cèlebres es basen en amors i desamors durant l’imperi faraònic.
El 1992 va publicar El sexe dels àngels, llibre que va originar una gran polèmica en molts sectors catalans per la seva genial sàtira a la cultura catalana. Malgrat tot el 1993 va rebre el guardó la Lletra d’Or per aquesta obra.
Va plasmar la seva biografia en una trilogia denominada Memorias. El Peso de la Paja.
Obertament homosexual, Moix va participar en tertúlies televisives i es va manifestar amb freqüència respecte al tema de la sexualitat. Van ser famosos alguns dels seus enfrontaments contra el que percebia com manifestacions homofòbiques, sent exemple d’això les seves dures crítiques al Nobel de Literatura Camilo José Cela.
Va escriure en el Tele/eXpres, Tele-Estel, El Correo Catalán, Destino, Nuevos Fotogramas, Serra d’Or i a El País.
Va morir l’abril de 2003 fumant, d’un emfisema pulmonar per la seva addicció al tabac. Les cendres de l’escriptor van ser dispersades entre la badia d’Alexandria, no lluny del llegendari Far, i al carrer de Joaquim Costa del barri del Raval de Barcelona, on va néixer.
El 22 d’abril de 2005 es van iniciar els premis Terenci Moix. El mateix any també van començar el Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica «Fundación Arena».
LLIBRES
Besaré tu cadáver (1963, amb el pseudònim Ray Sorel; reeditada el 2010, amb Han matado a una rubia)
Han matado a una rubia (1964, amb el pseudònim Ray Sorel; reeditada el 2010, amb Besaré tu cadáver)
El desordre (1965)
La torre dels vicis capitals (1968; inclòs a Tots els contes, 1979)
Onades sobre una roca deserta (1969)
El dia que va morir Marilyn (1969; versió definitiva en català, 1996 i versió definitiva en castellà, El día que murió Marilyn, 1998)
Terenci del Nil : viatge sentimental a Egipte ; seguit de Terra dels Faraons (1970)
Món mascle (Mundo macho, 1971)
Siro o la increada consciència de la raça (1972)
La caiguda de l’imperi sodomita i altres històries herètiques (1976; inclòs a Tots els contes, 1979)
Sadístic, esperpèntic i àdhuc metafísic (1976)
Lilí Barcelona i altres travestís: tots els contes (1978; inclòs a Tots els contes, 1979)
Tots els contes (dos volums, 1979; versió definitiva en un sol volum, 2003)
Nuestro virgen de los mártires (1983)
Amami, Alfredo! o Polvo de estrellas (1984)
No digas que fue un sueño (1986)
El sueño de Alejandría (1988)
El cine de los sábados. Memorias. El Peso de la Paja 1 (1990)
Garras de astracán (1991)
La herida de la esfinge (1991)
El sexe dels àngels (1992)
El beso de Peter Pan. Memorias. El Peso de la Paja 2 (1993)
Suspiros de España (1993)
Venus Bonaparte (1994)
Mujercísimas (1995)
Màrius Byron (1995)
El amargo don de la belleza (1996)
Extraño en el paraíso. Memorias. El Peso de la Paja 3 (1998)
Chulas y famosas (1999)
El demonio (1999)
El arpista ciego (2002)
TRADUCCIONS (publicades a epubqüest)
Salomé (Salomé, Oscar Wilde)
Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s