Jorge Manrique

Jorge Manrique

Jorge Manrique
Paredes de Nava, Palència, 1440
Santa María el Campo Rus, Conca, 1479

Jorge Manrique, poeta espanyol, és autor de les Coplas a la muerte de su padre (Cobles a la mort de son pare), un dels clàssics de la literatura castellana de tots els temps.
No hi ha seguretat completa sobre el lloc ni sobre la data de naixement. Generalment, se suposa que va nàixer a Paredes de Nava (Palència), tot i que és també possible que ho fera a Segura de la Sierra (Jaén), cap de la comarca que administrava el mestre don Rodrigo, son pare, i principal residència dels Manrique. També se sol afirmar que va nàixer entre la segona meitat de 1439 i la primera de 1440, però l’única cosa certa és que no va nàixer abans de 1432, quan va quedar concertat el matrimoni dels seus pares, ni després de 1444, quan Rodrigo Manrique, morta Donya Mencía, mare de Jorge Manrique i natural de Segura de la Sierra, va demanar dispensa per a casar-se novament.
La seua obra poètica no és extensa, a penes unes 40 composicions. Se sol classificar en tres grups: amorós, burlesc i doctrinal. Són, en general, obres satíriques i amoroses convencionals dins dels cànons de la lírica trobadoresca de l’època, encara sota influència provençal, amb un to de galanteria eròtica vetlada per mitjà de fines al·legories. No obstant això, entre tota ella, destaquen d’una manera especial per la seua conjunció de tradició i originalitat les Coplas a la muerte de su padre. En elles Jorge Manrique fa l’elogi fúnebre de son pare, Don Rodrigo Manrique, mostrant-lo com un model d’heroisme, de virtuts i de serenitat davant la mort. El poema és un dels clàssics de la literatura castellana de tots els temps. Lope de Vega va arribar a dir d’ell que «mereixia estar escrit en lletres d’or».
Els seus recursos mètrics es limiten a l’ús reiterat de la cançó, la cobla real, la cobla castellana, la cobla de peu trencat, l’ Esparza (una sola estrofa que condensa un pensament artísticament expressat) i la cobla d’art menor. La rima, a vegades, no està molt cuidada. No abusa del cultisme i s’estima més un llenguatge pla enfront de poetes com Juan de Mena i el Marquès de Santillana i, en general, de la lírica trobadoresca del seu temps. Hi ha fins i tot vulgarismes, que donen un aire de senzillesa i sobrietat, i que els fa encaixar perfectament en les tècniques retòriques i jocs de paraules típics dels poetes quatrecentistes.
LLIBRES
Coplas a la muerte de su padre (1476?)
Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s