Noces és un recull de caràcter autobiogràfic d’Albert Camus escrit entre 1936 i 1937, que inclou quatre texts. Es va publicar el 1938 (edició de molt pocs exemplars), i, el 1939, per Edmond Charlot a Alger. Va ser publicat també per Gallimard amb el títol Noces; (suivi de) L’Été.
Partint de l’Algèria natal de l’autor, l’obra plasma les reflexions i els sentiments del jove que era aleshores. El més conegut dels quatre texts és «Noces a Tipasa» que exalta la natura sota el sol i el mar; moltes de les cites de l’autor d’aquesta època han estat extretes d’aquest assaig. Camus hi exalta els seus sentiments, la seva joia en la passejada a Tipasa car “el món és bell, i fora d’ell, no hi ha cap mena de salvació”; una bellesa que es tradueix per aquesta definició de la felicitat: “Què és la felicitat sinó l’acord vertader entre un home i l’existència que porta”. Inclús els períodes més difícils de viure poden ser transcendits i pensa que “una certa continuïtat en la desesperança pot engendrar la joia”; això el porta a concloure que “l’esperança, al contrari del que hom creu, equival a la resignació. I viure, és mai resignar-se”.

Primera edició: Masquin, abril, 2014.

També podeu descarregar-vos i llegir la versió original d’aquests assaigs en francès (Noces) i la traducció al castellà de Bonifacio Del Carril (Bodas).