Jean Giono
Manosque, 30 de març, 1895
Manosque, 9 d’octubre, 1970
| Jean Giono és un escriptor i guionista francès, d’una família d’origen piamontesa. Un gran nombre de les seves obres tenen per a marc el món camperol provençal. Inspirada per la seva imaginació i les seves visions de la Grècia antiga, la seva obra novel·lesca descriu la condició de l’home al món, de cara a les preguntes morals i metafísiques i posseeix un abast universal. Es va fer l’amic de Lucien Jacques, d’André Gide i de Jean Guéhenno, així com del pintor Georges Gimel. Va quedar, no obstant això, al marge tots els corrents literaris del seu temps. En vida fou considerat com un dels escriptors més grans del segle XX per autoritats com André Malraux i Henri Peyre. |
| Més informació a la Viquipèdia. |
| LLIBRES |
| Colline (1928) |
| Un de Baumugnes (1929) |
| Naissance de l’Odyssée (1930) |
| Regain (1930) |
| Le Grand Troupeau (1931) |
| Jean le Bleu (1932) |
| Solitude de la pitié (1932) |
| Le chant du monde (1934) |
| Que ma joie demeure (1934) |
| Les vraies richesses (1937) |
| Refus d’obéissance (1937) |
| Batailles dans la montagne (1937) |
| Le poids du ciel (1938) |
| Lettre aux paysans sur la pauvreté et la paix (1938) |
| Précisions et Recherche de la pureté (1939) |
| Pour saluer Melville (1941) |
| Triomphe de la vie (1942) |
| Le voyage en calèche (1946) |
| Un roi sans divertissement (1946) |
| Noé (1948) |
| Les âmes fortes (1949) |
| Mort d’un personnage (1949) |
| Les grands chemins (1951) |
| Le Hussard sur le toit (1951) |
| Le moulin de Pologne (1952) |
| L’home que plantava arbres, versió il·lustrada o versió no il·lustrada (L’homme qui plantait des arbres, 1953) |
| Le bonheur fou (1957) |
| Angelo (1958) |
| Deux cavaliers de l’orage (versió definitiva, 1965) |
| L’histoire du garçon robin (1962) |
| L’Iris de Suse (1970) |
Anuncis
