Albert Camus

Albert Camus
Mondovi (Algèria), 7 de novembre, 1913
Villeblevin, 4 de gener, 1960

Albert Camus fou un escriptor i filòsof francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1957, considerat, juntament amb Jean-Paul Sartre un dels principals membres de l’existencialisme.
Va néixer el 7 de novembre de 1913 a la ciutat de Mondovi, avui dia anomenada Dréan i situada a Algèria, en aquells moments sota l’ocupació francesa, per la qual cosa tenia la consideració de pied-noir. De pare francès, que va morir quan ell tenia un any, i de mare (Catherine Sintes) néta d’emigrants menorquins a Algèria, va ser educat per l’àvia materna (Catalina Cardona) a Alger, on va viure fins al 1940. Catherine sordejava, era analfabeta i acostumava parlar amb frases curtes; Albert li va dedicar la seva obra Le premier homme així: “A toi qui ne pourras jamais lire ce livre” (“Per a tu que no podràs llegir aquest llibre”). S’ha escrit sobre el domini de la llengua catalana que hauria tingut aquest autor, donat els antecedents familiars per part de mare. És possible que l’entengués però, segons testimonis, no el deuria saber parlar. Ingressà a la Universitat d’Algèria per estudiar filosofia, on es graduà el 1935.
Després de militar al partit Comunista va tenir problemes amb el Govern General d’Algèria i es traslladà l’any 1940 a París, on fou secretari de redacció del diari Paris-Soir. Durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar amb el diari Le Monde Libertaire i fou membre de la Federació Anarquista Francòfona, i inicià les seves col·laboracions amb Jean-Paul Sartre.
Una de les cèlebres polèmiques, en les quals es va veure implicat Camus, va ser la que va sorgir arran d’una entrevista en rebre el Premi Nobel quan un estudiant musulmà va preguntar-li sobre la guerra de la independència d’Argèlia; l’escriptor va contestar “J’ai toujours condamné la terreur. Je dois condamner aussi un terrorisme qui s’exerce aveuglément, dans les rues d’Alger par exemple, et qui un jour peut frapper ma mère ou ma famille. Je crois à la justice, mais je défendrai ma mère avant la justice“. (“Sempre he condemnat el terror. També he de condemnar un terrorisme que s’exerceix cegament, als carrers d’Alger per exemple, i que un dia pot colpir la meva mare o la meva família. Jo crec en la justícia, però defensaré ma mare abans que la justícia”). La resposta abreujada i fora de context s’ha popularitzat amb un simple “Entre la justícia i la meva mare, escullo la meva mare”.
Camus va morir el 4 de gener de 1960 a la ciutat de Villeblevin, situada al departament francès de Yonne, a conseqüència d’un accident de cotxe. Fou enterrat a Lourmarin, població situada al departament de Vaucluse de la regió de Provença-Alps-Costa d’Atzur.

LLIBRES

Révolte dans les Asturies (1936)

L’envers et l’endroit (1937)

Caligula (1938)

Noces / Bodas (Noces, 1938)

El mite de Sísif (Le Mythe de Sisyphe, 1942)

L’estrany (L’Étranger, 1942)

Le malentendu (1944)

La pesta (La Peste, 1947)

L’état de siège (1948)

Les justes (1949)

Actuelles I, Chroniques 1944-1948 (1950)