I si tots els àngels tinguessin ales?

Per a començar, us diré que aquesta entrada la vaig escriure el dia de Nadal del 2013, després del dinar familiar adient, abans que el bloc fos públic i que ni tant sols s’hagués acabat de definir la pàgina “qui som”. Evidentment, la he publicada més tard, quan tot ha estat més o menys organitzat (a epubqüest som una mica lents, em sembla que tenim massa feina i en volem fer més de la que podem, désolés).
Comencem per demanar-nos si existeixen els àngels. Qui els va fer, o crear, si ho preferiu? Hem de suposar, segons el què ens diuen les religions més esteses en el món occidental, que són déus, semi-déus, encarnacions dels déus o esperits que ens posen en contacte amb els déus (podríem substituir la paraula “déus” per “déu” o “Déu”, no canviaria res). Partim, doncs, d’aquesta premissa? No, absolutament no. Ens hauríem de demanar, llavors, si existeixen els déus, un sol déu, o bé un Déu amb majúscules. La resposta, evidentment, és totalment aleatòria, només depen de la fe, de les creences socials o personal de cada ésser humà; i això no té cap valor si volem accedir a una resposta vertadera, que ens serveixi com per a establir una premissa certa i irrevocable.
Si seguim per aquest camí, haurem de constatar que els àngels no existeixen realment, a menys que es tingui una creença religiosa, sigui la que sigui. Però, en el segle XXI, la definició de la paraula “déu” ha canviat; la gent pensen que existeix un ésser superior, no gaire ben definit, que és comú a totes les religions (això és una visió totalment occidental perquè els practicants de religions no cristianes no ho pensen pas sinó són intel·lectuals occidentalitzats). Aquest ésser no és ni creador, ni regulador, ni ordenador; és, més aviat, un ésser amorf. Però, al mateix temps, es desenvolupen pseudo-religions, pseudo-budismes, pseudo-bruixerismes, etc. que fan que el concepte d'”àngel”, anomenat així o d’una altra manera, agafi molta força. Segueix sent l’intermediari entre l’ésser humà i aquest ésser superior, però, degut a la indefinició del déu, es converteix en el protagonista de l’escena, com els sants (podríem substituir la paraula “àngel” per “sant”?).
Canviem de direcció. Els àngels actuals no tenen ales, de fet, no tenen ni tan sols cos físic. Quin espant! Això vol dir que no existeixen (i tornem al començament). I és en aquesta conclusió a la que volia arribar: tota aquesta història és absurda, totalment absurda. Però, sentint-ho molt, la mateixa existència de l’ésser humà és absurda (llegiu Camus, us ho aconsello si voleu saber-ne més sobre la Teoria de l’Absurd, o Pedrolo, sense anar tant lluny). I precisament per aquesta absurditat total, vaig decidir que sí, que podria creure en l’existència dels àngels com a éssers fantàstics, com els dimonis, els elfs, els marcians, o qualsevol altre creació de la imaginació humana (que, evidentment, tenen una part bastant important d’humà).
Quina gran errada vaig cometre! Perquè, llavors, quina forma física tenen els àngels? Cóm són? I, arribem a la gran pregunta, tenen ales? La iconografia històrica i popular ho afirma, unes ales impressionants, enormes, gairebé amenaçadores però embolcalladores, alhora. Quina cosa més estranya!
Ara bé, segons les llegendes, el Diable és també un àngel, l’Àngel Caigut. Ell també té ales? De quin color són? Vermelles? Negres? I els seus acòlits? En tenen o els les han tallades?
Com podeu veure, hi han milers de preguntes sense resposta. Ho haureu de decidir vosaltres. Nomé volia plantejar una idea i que cadascú la desenvolupi.
I, ara, us confessaré una cosa, tota aquesta dissertació és posterior a la decisió d’adoptar el subtítol “I si tots els àngels tinguessin ales?”. Quan n’epubqüest (el meu alter ego) i jo vàrem decidir obrir aquest bloc, dubtàvem entre aquesta frase i una altra: “Les marqueses també ploren”. Amb “les marqueses” ens referíem a les plantes, no a les dones dels marquesos. I aquesta frase no hagués portat a cap mena de dubte ni filosofada, perquè les marqueses, a l’estiu, supuren unes gotes (suposo que és per excés d’humitat) que semblen llàgrimes (us ho puc ben bé assegurar, en tinc fotografies). Però algú podria haver pensat que ens referíem a les dones dels marquesos i, això, no ho volíem de cap manera (això és un clin d’œil a la meva germana). Per això vàrem decidir-nos, per raons únicament i exclusiva estètiques, per els “àngels”. I d’aquí surten les imatges de les plomes de totes les entrades del bloc.
Perquè, finalment, si algun àngel encara no té ales i les vol aconseguir, per a poder volar més i més alt cap al món de la Cultura, amb majúscula, li demanem, molt modestament, que, amb les noves tecnologies que, n’estic segur, han arribat al cel, es posi en contacte amb nosaltres. Li regalarem alguna de les nostres plomes per a què es pugui construir unes ales a mida, les que ell o ella necessiti (encara no hem parlat del sexe dels àngels, ja ho farem un altre dia), i arribi a ser feliç (bé, només una mica feliç) en aquest món, si ens visita de tant en tant, i en el seu, per imaginari i fantàstic que sigui.
Final: m’agradaria que tots els àngels, fins i tot si no existeixen, tinguessin ales. (M’agradaria molt i a n’epubqüest, encara que no ho digui, també).

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s