L’any 1213, les tropes catalanes van obtenir una victòria aclaparadora a la batalla de Muret i aquest fet va marcar decisivament el seu destí. En poc temps Catalunya es va convertir en un dels grans imperis de l’Europa occidental i amb mà de ferro va imposar la seva hegemonia en els territoris veïns. Ara, però, vuit-cents anys després, els temps de pau i prosperitat comencen a esvair-se sota l’ombra d’una revolta incipient a Mossaràbia, un petit poble que, tip dels abusos, reclama la independència de Catalunya. El vell Màrius Gal·lè i el seu deixeble, l’agent Bernat de Tallaferro, són els encarregats de dirigir i mobilitzar les forces civils, polítiques i militars, i d’activar la xarxa de la diplomàcia internacional per mirar de sufocar la revolta.
Amb la novel·la Germans del sud, Hèctor Bofill capgira els termes de la història i ens ofereix una epopeia amb molt d’humor que arrossega el lector per un huracà de lluites de poder i de passions viscerals. La narració d’un conflicte que pot evocar un món fruit d’una imaginació literària desbordant o de la realitat profunda que vivim en el present.

Després ja només hi va haver lloc per a les controvèrsies bizantines dels especialistes ancorats a les universitats i mantinguts amb diner públic, per a les giragonses sofisticades i incomprensibles de la música atonal, per al voraç afany d’enriquiment que, a l’altra banda, consumia els artistes populars, per a la vampirització mental de les masses lliurades a la igualtat analfabetitzadora i per a les bacanals físiques i mentals pròpies dels períodes ociosos i abúlics. «La capacitat integradora de la cultura», deien, la substitució de la política per la cultura, però quina cultura? Sense conflictes, a Occident fa massa anys que no hem produït res. Ens limitem a viure de les rendes del passat.

Hèctor Bofill, Germans del sud

Primera edició: Masquin, març, 2014.