Música se centra en el Tòquio dels anys seixanta. A través dels apunts personals d’un psicoanalista, coneixerem el cas d’una pacient per a qui la música és una metàfora del plaer sexual: no pot «sentir» música durant les seves relacions sexuals, és a dir, no coneix l’orgasme. Pacient i metge estableixen una relació sensualment detectivesca que constitueix una crítica de la psicoanàlisi establerta i, al mateix temps, un ambiciós intent de revisar, mitjançant exemples concrets, fruit de la imaginació i inquietud de l’autor, què significa el concepte d’amor absolut. Amb aquesta obra, Mishima intenta, també, exposar la cara i la creu de la relació entre el sagrat i l’indegut en l’incest, idea remota i obsessiva de la humanitat.
La subtil expressió de Mishima, que apel·la tant a la intel·ligència del lector com als seus sentits, ens mostra, a Música una singular mostra del seu art.

Primera edició: Masquin, febrer, 2014.