Llibre de culte, segon best-seller de la història després de Allò que el vent s’endugué, i que va servir d’inspiració lliure a Twin Peaks. El títol ha passat a designar qualsevol lloc on la tranquil·litat oculta la sordidesa.
Poble petit, infern gran. Grace Metalious no només va desgraciar la vida dels seus veïns amb la publicació, el 1956, de Peyton Place, fenomen editorial que va esborrar la distinció entre alta i baixa cultura, quan confondre ambdues coses encara no estava de moda. Molts opinen que, sense aquest llibre no haurien existit les sèries televisives Melrose Place i Twin Peaks. Alguns creuen, també, que Peyton Place va donar un fort impuls al moviment feminista nord-americà i va ajudar a revisar la hipocresia moral de l’època. Però gràcies a aquest molest llibre, Metalious també va guanyar-se la mort social i, segons el parer dels seus biògrafs, la cirrosi que posaria fi a la seva vida a trenta-nou anys. L’autora havia buscat la fama, i la paràbola acaba amb les seves últimes paraules: “Compte amb el que desitges, per què podries aconseguir-ho”.
Els lectors no semblaven gaire disposats a llegir en una novel·la allò que practicaven, permetien o patien en la seva vida quotidiana, des del natural despertar de la sexualitat fins a l’odi racial i de classe, l’incest, l’avortament o la corrupció del poder religiós. És clar que aquests mateixos lectors havien estat esperant Peyton Place sense saber-ho. La van llegir milions, alguns inclús d’amagat, mentre molts països la prohibien i algun bibliotecari penjava un cartell on es podia llegir: “No tenim cap exemplar de Peyton Place. Si voleu aquest llibre, aneu a Salem”.
La vida, amb perdó, rivalitza aquí amb la literatura. El lector honrat, en qualsevol cas, haurà d’admetre que, un cop ha obert el llibre, és molt difícil tancar-lo. Potser perquè hi troba menys ficció que realitat. Indecent, qui sap? I fascinant, perquè aquestes dues qualitats o defectes, segons com ho mirem, sempre van juntes. Metalious ho sabia i, bé que una mica tard, la història s’ha encarregat de col·locar-la més enllà de la provocació, en el lloc que es mereix com a narradora.

Primera edició: Quest, gener, 2014.

També podeu descarregar-vos i llegir la traducció de Mª Teresa Segur Giralt al castellà d’aquesta novel·la (Peyton Place).