El día que murió Marilyn recorre l’itinerari vital dels protagonistes, sobretot de dos nois. És un retaule de la vida barcelonesa a través dels records de la seva infantesa i adolescència enfrontats als records dels seus pares sobre la Barcelona dels anys trenta i la guerra civil. És la història de dues famílies de classe mitjana que des de la fam soferta en la postguerra, són catapultades cap a la riquesa, en els anys seixanta, i l’enfrontament que sorgeix entre la generació del 36 i els joves protagonistes, que tracten de construir una nova etapa mitjançant el rebuig de tot el seu passat, tant el de la seva pròpia ciutat com la familiar. Es divideix en cinc llibres que estan construïts al voltant dels monòlegs de quatre personatges. L’Amèlia, la mare, fa una crònica encertada del pas de la preguerra a la postguerra. En Bruno i en Jordi són dos adolescents privilegiats amb una sèrie d’experiències generacionals que s’aniran descobrint al llarg de la novel·la. Parlen dels seus estiueigs, de les trobades en el cine, d’una educació sòrdida en un col·legi d’escolapis, de les lectures dels tebeos i de les seves iniciacions sexuals, associades al personatge mític de la Marilyn Monroe. Darrere queden tots els records d’una immaduresa que s’aplica tant als protagonistes de la novel·la com al mateix país. En Xim, el pare de Bruno i marit de l’Amèlia, és el típic exemple del lluitador que en els anys quaranta s’enriquí sorgint del no-res, però que no se sent triomfador com a home. Els personatges es converteixen en cronistes, i la suma de les seves veus narratives organitza la novel·la. En Bruno i en Jordi són la representació dels joves, l’Amèlia i en Xim representen els grans i el conjunt dels qui duen a terme la difícil feina de ser pares. En l’obra, s’ataquen criteris puristes que la dictadura franquista exaltà. S’hi reflecteix una societat catalana acomodatícia que es basa en els principis de la unitat familiar, la moral burgesa i la integritat sexual. La mort de la Marilyn s’associa a la decisió de trencar amb aquesta societat falsa que es troba davant un món irreal i sobretot mític. La crítica i la mitificació dels valors de la cultura en l’educació i el sexe s’expressa mitjançant una combinació de temes i punts de vista que ofereixen al lector una visió molt àmplia de la cultura en la societat franquista.

Primera edició: Masquin, gener, 2014.

També podeu descarregar-vos i llegir la versió d’aquesta novel·la en català del mateix Terenci Moix (El dia que va morir Marilyn).