El color prohibido és una novel·la que reflexiona sobre la joventut i la bellesa en un ambient inquietant, en un món “prohibit”. Mishima la va escriure l’any 1951, quan tenia vint-i-cinc anys, i com ja havia fet a Confesiones de una máscara, tracta el tema de l’homosexualitat entre homes. De fet, el seu títol original, Kinjiki, es tradueix literalment com a “color prohibit” i en japonès “color” es pot entendre com “erotisme”, amb la qual cosa “color prohibit” es pot interpretar com “homosexualitat”.
Els personatges principals són Shunsuké, un escriptor d’edat avançada i Yuichi, un jove homosexual de gran bellesa. A través de Yuichi, Shunsuké vol venjar-se de les dones causants de moltes de les seves frustracions i fracassos sentimentals. Per això, Shunsuké proposa a Yuichi que sedueixi a les dones a les que Shunsuké ha estimat però que les faci patir rebutjant-les quan elles ja estiguin profundament enamorades. Es tracta d’un joc pervers que Yuichi accepta i que alterna amb les relacions homosexuals amb altres homes.
Mishima fa una anàlisi profunda dels sentiments, de les emocions (o de la manca d’emocions, en alguns casos) i dels ambients homosexuals al Japó en una època complexa.
És una novel·la llarga, de quasi sis-centes pàgines, molt interessant però una mica irregular. Hi ha fragments fantàstics, amb descripcions magnífiques, però també hi ha alguna reflexió densa, llarga i difícil d’entendre que fa el llibre, a estones, feixuc.

Primera edició: Masquin, desembre, 2013.

Segona edició: Masquin, gener, 2014.