Primerament anomenada Colometa, La plaça del Diamant ha estat considerada per la crítica com la seva obra principal. La novel·la s’ha convertit en un clàssic de la literatura catalana de postguerra. Publicada per primer cop l’any 1962, ha estat traduïda a més de vint idiomes.
Amb el rerefons de l’arribada de la República i de la guerra civil, narra la història de la Natàlia, una jove com d’altres de la seva època, que accepta sense rondinar tot allò que la vida, i el seu marit Quimet, li imposa. Arriba a acceptar que li canviïn el nom pel de Colometa.
Aquesta resignació acaba amb l’arribada de la guerra. La Natàlia es rebel·la per fi contra tot allò que considera injust. Al final de la novel·la deixarà de ser la Colometa per convertir-se en la senyora Natàlia. Un canvi de nom que significa també un canvi de personalitat. La novel·la és també una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric la vida dels seus habitants.
Fent servir com a recurs expressiu l’escriptura parlada amb receptor mut, Mercè Rodoreda permet que els lectors coneguin els sentiments més profunds de la protagonista. L’autora se serveix d’un estil narratiu simple i planer, carregat de poesia, adequat a la innocència i ingenuïtat de la protagonista. Malgrat el dramatisme de l’obra, Mercè Rodoreda utilitza un cert grau d’humor, adient també al caràcter de la Natàlia.

Primera edició: Novembre, 2013.

Segona edició: Juliol, 2014.

Tercera edició: Juliol, 2019.