Coplas por la muerte de su padre és una elegia escrita per Jorge Manrique a finals del segle XV dedicada al seu pare. És una de les obres cabdals de la Literatura espanyola.
Es tracta d’una composició que estremeix per la freda brillantor de l’anàlisi, per la constatació del desengany i de la corrupció de tot el vivent, i no una obra que emociona pel sentiment adolorit del fill o la seva pena insuportable. La veu de Manrique ressona greu i profunda, potent, vivaç i expressiva, les pròpies metàfores es materialitzen, al mateix temps que s’ensorra l’esperança. Consisteix, segons Salinas, en la vivència de l’eterna oposició entre temporalitat i eternitat.
Las Coplas es divideixen en tres parts: 1, vida terrenal (I-XIV); 2, vida eterna (XV-XXIV) i 3, vida de la fama (XXV-XL).
En qualsevol cas, caldria preguntar-se si viure no és navegar sobre el temps, sobre el vent, per acabar ancorant al port de la mort, el darrer i definitiu port on s’amarren les il · lusions perdudes i l’oblit de tot el mundà.

Primera edició: Masquin, novembre, 2013.